Globedia.com

×

Error de autenticación

Ha habido un problema a la hora de conectarse a la red social. Por favor intentalo de nuevo

Si el problema persiste, nos lo puedes decir AQUÍ

×
×
Recibir alertas

¿Quieres recibir una notificación por email cada vez que Pericles escriba una noticia?

Les Guerres Mèdiques

06/05/2009 18:57 0 Comentarios Lectura: ( palabras)

Unió de Atenes i Esparta per combatre un enemic en comú:

Batalla de SalaminaPrimera Guerra Mèdica

A finals del S. VI b.p. pràcticament totes les Poleis gregues d'Àsia Menor havien caigut en mans dels perses. L?expansionisme persa s?inicià amb el gran rei Circ II conquereix Anatòlia i les colònies de l?Àsia Menor.. El segon dels seus successors Darius I va conquerir Tràcia i gran part de Macedònia. Darius I controla el nord de la Mar Egea i privà dels grecs una zona essencial per la seva subsistència. El reis perses practiquen una política moderada amb les ciutats gregues que passaren a dominar. Es van limitar a assignar-les un tribu que havien de paga anualment a la cort de Susa (capital persa). L?economia de les ciutats gregues sota poder persa, es va veure molt malmesa, ja que es trobaven aïllats de les principals rutes comercials de l?imperi. Aquest fet explica l?esclat de la revolta de les ciutats gregues a la regió de Jònia contra el domini persa.

L?any 499 b.p. el tirans que havien assolit el poder per imposició dels perses, van ser deposats i es va atacar la ciutat de Sardes (capital de província on estaven integrades les ciutats gregues). El líder d?aquesta revolta fou Aristàgores de Miler. Ell es desplaça a la Grècia continental per buscar suport a la rebel·lió. Es va adreçar per primer lloc a Esparta. Però Esparta es va negar, ja que no volien fer expedicions militars llunyanes per por a les revoltes del Ilotes. Llavors s?adreça a Atenes. Atenes va accedir i els va concedir 20 naus de guerra, unes naus de les quals es van sumar 5 més proporcionades per la Polis de Erètria (illa d?Eubea). La reacció persa en aquesta rebel·lió fou contundent. Darius I va iniciar una contraofensiva que va acabar amb la rebel·lió. La repressió fou molt violenta. La ciutat de Milet (focus de la rebel·lió) fou arrasada i els seus habitants deportats a la Vall del Tigris.

L?any 491 Darius I envia ambaixadors a les Poleis de la Grècia continental exigint la seva submissió el poder persa. La majoria i van accedir. Però es van oposar Atenes i Esparta. Atenes l?aristocràcia antidemòcrata es mostra a favor de persa. Mentre que els altres aristòcrates demòcrates eren anti perses. L?estiu del 490 b.p. la flota persa dirigida per Hípies (fill de Pisístrat). La flota persa sotmet moltes illes de l?Egeu com per exemple Eubea. El habitants d?Eretria (recolzen la sublevació de Jònia) van ser deportats a territori persa. El setembre del mateix anys el perses desembarquen a territori de l?Àtica. Els perses eren uns 50000 soldats i els atenesos els van fer front amb 10000 soldats. Els atenesos els van derrotar i els perses van fugir. En aquesta batalla finalitza la Primera Guerra Mèdica.

Període d'Entreguerres 489-480 b.p.

Atenes donà nous passos vers la consolidació del nou règim democràtic. Els arconts serien elegit per sorteig de entre 500 candidats proposats per les tribus (50 per cada tribu). La elecció per sorteig es considera el màxim punt d?esplendor de la democràcia. Però va comportar la devaluació del càrrec d?Arcont. Ja que molts ineptes podien ocupar un gran càrrec. Moltes competències financeres i administratives són traspassades els estrategs. Entre els 10 estrategs d?Atenes s?escull a 1 que farà de cap suprem de l?exèrcit, desplaçant poc a poc l?Arcont Plotemarc. Els estrategs podien ser reelegits indefinidament. Pericles va ser escollit estrateg durant 15 anys consecutius.

Temístocles estava convençut que l?amenaça persa na va ser frenada per la victòria de Menetó i crear una nova armada de marina: la 200 trirems. Aquesta construcció fou possibles gràcies a la plata de les mines de Laurion..

Más sobre

Segona Guerra Mèdica

Els perses no renuncien a la conquesta de Grècia tal com havia percebut Temístocles. Quan Darius I mort el 484 b.p. es substituïa per el seu fill Xerxes. Ell va començar a preparar una nova ofensiva que es fa realitat l?any 480 b.p. El perses van construir un enorme pont de fusta sobre l?hel·lespont i van fer passar un exèrcit enorme ?el seu pas assecaven els rius? (Herodot magnificava les xifres dels perses per mitificar les victòries gregues). Els perses seguien la línea de la costa mentre paral·lelament els seguia una flota amb tot el subministrament. Atenes Temístocles havia preparat la guerra no només amb una flota sinó que buscant les aliances necessàries.

L?any 481 b.p. es va crear la Lliga de Corint (formada per 30 Poleis greges entre destacar Atenes, Corint i Esparta). No totes les Poleis s?impliquen Tebes de Beocià i Argos s?alien amb els perses, els tesàlis també s?alien amb els perses. Els arcadis es declaren neutrals en el conflicte. En la reunió de Corint es va parlar sobre l?estratègia a seguir per frenar d?invasió. Coincidien en que l?exèrcit persa no passes el pas estret de les Termòpiles (comunica Tessàlia i Beòcia i era la porta cap a Atenes i la Península del Peloponés). Els grecs van ser traïts per un individu i els perses passaren per les muntanyes atacant la reraguarda. Leonides es quedà amb els seus 300 soldats (Guàrdia Personal) per ajudar a la retirada de la resta dels grecs. Els perses guanyaren, però els perses van perdre 20000 homes.

Els grecs es refugien a Salamina. Els perses avancen cap el sud direcció cap a Atenes i Temítocles va evacuar tota la població d?Atenes, que es va refugiar també a l?illa de Salamina. Els perses van entrar a una Atenes buida i van arrasar l?Acròpolis. El setembre del 480 b.p. els perses ocupen Atenes.

La batalla de Salamina els perses van rebre una derrota naval. Van utilitzar un fals traïdor que els grecs estaven pensant fugir durant la nit, en aquell moment els perses penetren a l?estret de Salamina per bloquejar la fugida dels grecs, però com eren tan nombrosos 1500 van quedar bloquejats sense capacitat de maniobra, llavors els grecs van atacar en aquest moment sent així la victòria cap el grecs.

La flota persa derrotada va fugir, però encara queda l?exèrcit persa acampat a Beòcia. L?any 479 b.p. els grecs comandats per el rei Esparta Pausamies van derrotar a el exèrcit persa a la batalla de Platea, una batalla la qual va perdre la vida el principal general dels perses. Els perses doncs es retiren i es el finals de la Segona Guerra Mèdica. Els perses alliberen les illes ocupades i totes les ciutats gregues de l?Àsia Menor.


Sobre esta noticia

Autor:
Pericles (3 noticias)
Visitas:
18200
Tipo:
Reportaje
Licencia:
Copyright autor
¿Problemas con esta noticia?
×
Denunciar esta noticia por

Denunciar

Etiquetas
Personaje

Comentarios

Aún no hay comentarios en esta noticia.