Globedia.com

×
×

Error de autenticación

Ha habido un problema a la hora de conectarse a la red social. Por favor intentalo de nuevo

Si el problema persiste, nos lo puedes decir AQUÍ

×
cross

Suscribete para recibir las noticias más relevantes

×
Recibir alertas

¿Quieres recibir una notificación por email cada vez que Ricard Santiago Raigada García escriba una noticia?

Anàlisi dels gèneres en el TCA: tenen les mateixes condicions les dones i els homes?

15
- +
31/12/2020 18:52 0 Comentarios Lectura: ( palabras)

Faig un recorregut pels aspectes claus dels TCA i pels aspectes diferenciadors de gènere. L’objecte d’aquesta exposició no és endinsar-se en la descripció dels diferents factors de risc sinó fer una breu passada per les diferències entre gèneres

El gènere d’home o dona té la mateixa condició d’igualtat en l’inici i desenvolupament d’un TCA? Hi ha diferències entre homes i dones? Faig un recorregut pels aspectes claus dels TCA i pels aspectes diferenciadors de gènere. L’objecte d’aquesta exposició no és endinsar-se en la descripció dels diferents factors de risc sinó fer una breu passada per les diferències entre gèneres. Trastorn de la conducta alimentària (TCA). 

Anorèxia nerviosa (AN). 

Bulímia nerviosa (BN).

Trastorn de la conducta alimentària no especificat (TCANE).

Trastorn d’afartament (TA).

Trastorn obsessiu-compulsiu (TOC).

 Anàlisi dels gèneres en el TCA: tenen les mateixes condicions les dones i els homes?

 

Cal partir de la base que un TCA és de naturalesa cognitiva i multicausal. En aquesta anàlisi faré una breu passada per algun dels temes especialment aquelles qüestions que inciten a la diferenciació de gènere en TCA.

 

Una de les múltiples causes que afecten és l’entorn tòxic. La societat i el que rebem d’aquesta, influeix en l’inici i el manteniment d’aquests trastorns. No podem obviar un dels principals temes que sens ve a la ment. La publicitat, les revistes, etc. de moda i premsa rosa. Encara a avui dia és notablement fàcil trobar articles que inciten a l’AN i la BN. Com a mínim factors que són considerats de risc. Per exemple, en la revista Harper’s Bazaar en l’apartat de Diet & Fitness es pot trobar articles que promocionen el dejuni al matí, entre altres pràctiques que es poden considerar de risc per l’inici dels TCA. Com a dada curiosa és que aquest tipus de revista és considerada com feminista, inclòs, les mateixes persones que hi treballen s’expressen com a feministes. Però, el que realment és curiós és que aquests articles són escrits per dones. Dones com Chelsey Sanchez.

 

Un altre factor que és important en la nostra manera de viure és la incitació a l’alimentació ràpida. Moltes vegades mengem sense parar atenció a la importància d’allò que mengem. És habitual menjar un entrepà quasi diariament quan anem a treballar. Aquest tipus d’hàbit té un pes rellevant en l’inici de la BN o altres TCANE.

 

És evident que els TCA, especialment la AN, és majoritària de les dones. En els exemples que posava anteriorment, sembla que l’apartat de la publicitat afecta més en el pensament de les dones que no pas en els homes. Tot i que aquest també es veu influenciat per publicitats que tenen estereotips “inassolibles”.

 

En canvi, en el segon exemple, sembla que té un pes més rellevant en l’home en l’inici de BN o altres TCANE. Malgrat que la dona segueix tenint una estadística més gran que l’home, aquest té uns percentatges més iguals. Sembla que l’home és més tendent a desenvolupar TA o TCA pròxims a característiques d’obesitat. De fet, segons l’Instituto Nacional d’Estadística (2018) a les edats d’inici de TCA de 10-24 anys l’home té percentatges més alts d’obesitat que la dona. (Veure taula 1). El que ens fa entendre que els homes els influeix més aspectes com el menjar ràpid que no pas les modes publicitàries, respecte dels dos exemples anteriors. Almenys en una proporció més gran.

 

                Taula 1

 Edat              Home.    Dona

10-14 anys.    5, 2%.     4, 1%

15-17 anys.    4, 2%.     2, 2%

18-24 anys.    8, 4%.     7, 9%

 

També en l’home es troben errors cognitius com: “major estar algo gordo que ser un palillo”. Crec que és una frase bastant present en persones que tenen tendència o pensaments de risc pels TCA i que es relacionen amb les dades anteriors.

 

No cal dir que errors cognitius hi ha de molts. Alguns més pròxims a l’AN com a altres TCA. I que són presents en ambdós sexes. “Mai aconseguiré estar prima”, “si menjo una patata fregida no podré parar fins que m’acabi la bossa”.

 

De vegades a l’home es fa difícil detectar conductes de risc perquè prenen la decisió de fer excessiu exercici. Sovint associem una musculatura a una persona plenament sana. En canvi, en les dones que són anorèxiques es veu a primera vista que pateixen algun TCA. De fet, una de les simples preguntes per esbrinar quelcom en la dona és preguntar per la menstruació. Si té amenorrea és clar que alguna cosa està succeint. En canvi, en l’home no es pot saber tan fàcilment. Doncs caldria potser fer una anàlisi de testosterona, per exemple.

 

Com veieu, els estereotips que tant dones com homes tenen, es poden presentar de moltes maneres. Tot afectant de formes diverses. Un altre factor clau és l’aspecte cultural. No comentaré molt perquè no vull que sigui l’objecte d’aquesta exposició però si diré que en altres cultures la dona grossa és símbol de bellesa; com podria ser l’Antiga Grècia. Un altre exemple són les dones de l’Àfrica. Elles són grosses i l’home és prim, tot just al contrari de les civilitzacions industrialitzades. També és veritat que en moltes parts d’Àfrica no pot haver-hi AN perquè no n’hi ha aliments.

 

Per últim, respecte de la moda, plantejaré la pregunta següent: la solució és la moda obesa? El sobrepès no és necessàriament dolent però sí que ho és l’obesitat.

 

Per altra banda, si passem a parlar de la història de la persona podem veure que també hi ha circumstàncies que poden precipitar un TCA. Però que afecta de la mateixa manera als dos sexes. Circumstàncies com insults, insults o riures en la infància, abusos sexuals, rialles dels pares en vers al pes de la persona, etc. Cal matisar que els abusos solen ser més a dones que no pas als homes. Tot i que si són infants, els abusos es produeixen a tots dos sexes.

 

Aquestes condicions esmentades anteriorment ens fa crear errors cognitius que justifiquin les nostres conductes.

 

Ara us introdueixo un estudi de Daniel Garrote i Ascensión Palomares (2011) que tracta de les diferències de gènere en vers als TCA. La població de l’estudi són alumnes de l’ESO dels IES Juan XXIII de Granada. La mostra és de 700 alumnes.

 

Aquest estudi mesura la seva investigació amb tres escales. L’escala DT (obsessió per la primesa), l’escala B (aquesta mesura la tendència als afartaments) i l’escala BD (insatisfacció corporal; aquelles parts que són objecte de preocupació de les persones amb TCA). Aquestes escales mesuren les característiques principals de l’AN i l’BN.

 

A l’escala DT és pot apreciar que els percentatges són més elevats en dones que en homes. Una de les referències esmentades en la investigació (Garrote D., Palomares A., 2011) és el percentil 85 que ens indica que el subjecte té conductes o pensaments de risc per l’inici i el manteniment d’algun TCA. Tot i que superar aquest percentil no és constitutiu d’un trastorn.

 

A l’escala B els resultats indiquen que hi ha una majoria d’homes que tenen característiques pròximes als pensaments d’un TA.

 

A l’escala BD, les dones segueixen donant més puntuació que els homes en aquesta escala. Tot i que els resultats, si els consulteu, veureu que indiquen que són més baixos que en altres estudis d’altres autors respecte dels resultats de la dona. Els resultats de les dones que superen el percentil 85 és de 6, 85% i en els homes el 12, 26%. En aquesta mostra d’alumnat en la subcategoria d’home hi ha un percentatge superior en risc de desenvolupar un TCA que en la subcategoria de les dones. De fet, el nombre de casos en els homes és el doble que en les dones. L’edat màxima de la incidència és als 14 anys.

 

Unes quantes dades més per finalitzar. El 12, 46% de les dones i el 24% dels homes estan obsessionats amb la primesa. Un 9, 63% de dones i 7, 73% d’homes tenen mostres d’ansietat o preocupació, freqüència d’estats depressius, mal somni... sent l’edat de màxima incidència als 13 anys. Aquests individus mostraven alguna carència en l’àmbit personal. Factor clau per a l’inici d’un TCA.

 

Els criteris de risc per escales i gèneres:

  1. Escala DT. 24% d’homes i el 12, 46% de dones tenen obsessió per la primesa.

  2. Escala B. 16, 53% d’homes i 11, 21% de dones mostres predisposició a presentar un TA.

  3. Escala BD. 12, 26% d’homes i el 6, 85% de dones mostra evidències d’insatisfacció amb el seu cos. Aquest és un dels factors més rellevants per l’inici d’un TCA.

 

Remarco una altra vegada que aquests valors no són significatius en tant que es puguin diagnosticar com un TCA. Sinó que són factors de risc.

      “En un estudio llevado a cabo sobre 2.000 estudiantes de Segundo de ESO (Raich, Torras y Sánchez-Carracedo 2002), la mayor queja de las chicas era sobre sus         caderas,  y en cambio, la de los chicos (con diferencia significativa en grado de insatisfacción, menor en los Hombres) era sobre su cutis.”

(Raich R., 2018, pàg. 73)

 

Aquests resultats contrasten amb la realitat dels TCA perquè el 90% d’aquests trastorns els afecta a les dones i només el 10% d’aquest afecta els homes.

 

Sembla que encara deu haver-hi alguna qüestió d’ordre més superior que l’entorn tòxic, baixa autoestima, tendència a estats depressius, passat de burles, perfeccionisme, cultura de la primesa... que fa que hi hagi tanta diferència entre ambdós sexes. Si tots dos mostren percentils de risc en aquestes escales, per què afecta 90% a les dones?

 

Efectivament, hi ha un punt que encara no he esmentat. Les dones tenen menstruació. Les fluctuacions que esdevenen de les hormones de l’estradiol (E2) i progesterona (P4) poden fer que apareguin més o menys símptomes en les fases de menstruació, especialment per l’hormona de l’estradiol. L’estradiol també és l’encarregada del desenvolupament i el canvi de la dona en l’adolescència fet que produeix que necessitin una quantitat major de matèria grassa per satisfer els nous requisits biològics. En conclusió, per naturalesa biològica la dona té un factor de risc que desenvolupa noves preocupacions en l’adolescència. Fet que els homes no tenen perquè l’estradiol, tot i ser present també, té una petita quantitat perquè és una hormona típicament femenina (hormona ovàrica). Els homes tenen testosterona. I el canvi en l’adolescència no els fa necessitar una quantitat major de matèria grassa. De fet amb més testosterona farà que puguin desenvolupar majors musculatures. Fet significatiu per refugiar les preocupacions de les tres escales en l’exercici.

 

Una altra hipòtesi que formulo és d’acord amb els nivells de serotonina. Si els nivells de serotonina baixen en el context anterior, farà que en el transcurs de les neurotransmissions serotoninèrgiques, les reaccions a les activitats impulsives o l’agressivitat es mostri més descontrolada pels baixos nivells de serotonina.

 

En el context dels nivells de serotonina també es podria parlar de la comorbiditat d’un TOC. Perquè molts dels actualment diagnosticats amb un TCA poden ser diagnosticats amb TOC o han tingut un diagnòstic anterior de TOC. També és evident que els TCA poden tenir comorbiditat amb l’ansietat o la depressió.

 

En conclusió, podem veure que hi ha una diferenciació de gènere en l’inici i el manteniment de TCA que no solament responen a característiques de la pressió social sinó que també influeixen les característiques biològiques.

 

 

Referències:

Ariel L. Beccia, Jonggyu Baek, William M. Jesdale, S. Bryn Austin, Sarah Forrester, Carol Curtin, Kate L. Lapane. (2019). Risk of disordered eating at the intersection of gender and racial/ethnic identity among U.S. high school students. Eating Behaviors, 34, 101299. ISSN 1471-0153. https://doi.org/10.1016/j.eatbeh.2019.05.002.

Garrote D., Palomares A. (2011). Diferencias de género en la incidencia de los trastornos de la conducta alimentaria (TCA) en los factores de personalidad del alumnado de educación secundaria. Revista interuniversitaria de didáctica,  29, 95-109. ISSN 0212-5374. Retrieved from: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3726726

Instituto Nacional de Estadística. (2018). Obesidad. España y UE. 2017: día mundial de la obesidad -12 noviembre. España: Author. Retrieved from: https://www.ine.es/infografias/infografia_dia_obesidad.pdf

Raich R. (2018) Anorexia, bulímia y otros trastornos alimentarios. Madrid: Ediciones Pirámide.


Sobre esta noticia

Autor:
Ricard Santiago Raigada García (4 noticias)
Visitas:
626
Tipo:
Reportaje
Licencia:
Creative Commons License
¿Problemas con esta noticia?
×
Denunciar esta noticia por

Denunciar

Comentarios

Aún no hay comentarios en esta noticia.